Crònica de 2º d'ESO

El primer dia de classe, com l'any anterior, vaig quedar amb un parell d'amigues abans; encara que ja no teníem eixe nervi de la primera vegada. Ja havíem mirat les llistes, per la qual cosa ja sabíem els companys que anàvem a tindre, molts havíem estat l'any passat junts. Quan les classes van començar em vaig aplicar als estudis, per la qual cosa no vaig tindre cap problema en aprovar el curs.

Em recorde que eixe any vaig conéixer a Juan, un company de classe amb què compartia molts moments de rialla. Vam fer una gran amistat que inclús perdura anys després.

En el tema de l'esport tot eren progressos, el meu equip cada vegada era mes bo. La preparació física era dura, ja que havíem de precisar d'un rendiment adequat; però, al mateix temps, era gratificant, ja que tot l'esforç es reflectia en les nostres victòries. Enguany, en el 2004, vam quedar campiones autonòmiques infantils de la Comunitat Valenciana." Aquest any, quatre companyeres i jo, vam ser seleccionades per a jugar amb la Selecció Valenciana.

La meua amistat amb la majoria de les meues companyes era immensa, sobretot amb Patri, Jeni, Elena, Mar, Marta i Ainara. El féiem tot juntes, recorde vesprades en el cine, donant una volta pel grau o jugant a volei-platja. Sobretot, vaig fer molta amistat amb Ainara, va ser i és com una germana per a mi. Ella és un any més major que jo i sempre em va ajudar i ajuda quan he necessitat qualsevol cosa, quan he tingut algun problema, quan necessite algun consell... Puc resumir-la en una frase: la millor persona que existix en el món sanser!

En el tema de l'amor, enguany experimente el que era tindre novio. Era del voleibol i es cridava David. Vam ser novios durant cinc mesos. Em recorde del primer bes que ens vam donar: estàvem en el cine, veient una pel·lícula de por, quan en un moment d'esglai em vaig agafar a ell. Els nostres ulls es van mirar, i em va besar.

Tot va acabar quan va començar a l'estiu, ell sempre estiuejava en el seu poble, per la qual cosa a penes ens veuríem. Decidim deixar-ho, però quedem com a bons amics.

L'aniversari d'eixe any va ser un dels millors. Els meus pares, orgullosos de les notes, van decidir regalar-me el pirsing que tant els havia demanat. Recorde que em van acompanyar ma mare la meua germana i Ainara. Estava súper nerviosa, pensava que em doldria moltíssim i en quant em vaig despistar, ja ho tenia fet.

Enguany va ocórrer un dels pitjors successos a Espanya. L'11 de març va haver un atac terrorista en quatre trens de la xarxa de Rodalia de Madrid. Es tracta del major atemptat comés a Europa fins a la data, amb 10 explosions quasi simultànies en quatre trens a l'hora punta del matí (entre les 07:36 i les 07:40). Més tard, després d’un intent de desactivació, la policia detonaria, de forma controlada, dos artefactes que no havien esclatat, desactivant un tercer que permetria, gràcies al seu contingut, iniciar les primeres perquisicions que conduirien a la identificació dels autors. Van morir 191 persones, i 1.858 van resultar ferides.