Crònica de 3º d'ESO

En aquest curs si vaig notar eixe canvi del què es parla, ja que s'incorporaven noves assignatures com a Física i Química. Les notes van baixar un poc, recorde que en la primera avaluació vaig suspendre dos, una de les quals vaig recuperar en la segona. A final de curs vaig passar a 4t amb zero assignatures suspeses.
En aquest curs vaig començar a anar amb un grup de gent que la seua major preocupació no era exactament la d'estudiar, és a dir, eren els pispes de Grapa. Amb això no vull dir que no foren bones persones, ja que amb algun d'ells tinc una gran amistat, com amb Enrique, Gustavo, Sonia, Aitor...

La relació amb els meus pares eixe any va canviar, ja no tot era tan bonic com abans. Discutíem més, ja que no els agradaven les meues companyies. Van decidir distanciar-me d'ells a base de càstics, encara que me'ls botava ja que els meus pares treballaven fins a les huit de la nit. Amb aquesta edat qui fa cas als pares? Si en l'única cosa que penses és que tot el que fan aquestos va en contra teu i fins que no creixes no et dónes compte que tot ho fan pel teu bé. I és el que em va passar, fins que no vaig créixer no em doní compte que eixes companyies no eren les corresponents per a mi.

En el voleibol també van canviar les coses, vaig tindre problemes amb el meu entrenador, igual que més xiquetes, per comentaris negatius que aquest dispersava pel club sobre nosaltres. La casualitat és que les xiquetes, amb les que l'havia pres, havíem sigut seleccionades per la Selecció Valenciana per a jugar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques. Mai vaig entendre aquesta reacció; ja que jo, en el seu lloc, estaria orgullosa de què quatre jugadores meues formaren part d'eixe equip.

Sempre s'ha dit que la vida es regix a partir de decisions, i jo ací vaig haver de prendre una important. Vaig decidir deixar-me el voleibol, ja que no aguantaria més humiliacions del meu entrenador.

Em van realitzar diverses ofertes perquè m'anara a jugar a altres equips, com a Canàries o Benidorm, però havia d'anar-me'n a viure en la localitat on triara, per la qual cosa no vaig acceptar. No sóc egocèntrica ni em creia una estrela com deia el meu entrenador, em limitava a realitzar positivament la meua ocupació donant-ho tot en el camp. Vaig estar un any sense jugar, en el que no feia cap cosa bona. M'explique: com ja he dit anteriorment, les meues companyies no eren les correctes, pel que la meua conducta va canviar i amb ella els meus vicis. No m'agradaria recordar eixa època ja que vaig perdre un any d'estudis, ja que vaig repetir el primer quart que vaig fer. Eixe any de curs m'ho vaig prendre com un any sabàtic, ja que no anava quasi a classe. Em passava els matins en la plaça amb amics, alguns del quals tampoc anaven a classe. Van caure sis assignatures. Normal. Vaig repetir el curs, però mai m'imaginària que el curs següent seria tant diferent i especial.

Aquest any va ocorrer un desgràcia als Estats Units. L'huracà Katrina va ser un dels ciclons tropicals més mortífers, destructius i costosos que haja impactat a Estats Units en dècades. Katrina va formar part de la Temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2005. Va ser la tercera tempestat més poderosa de la temporada.

Va ser un gran cicló tropical que va assotar el sud i el centre dels Estats Units a l'agost de 2005. Va produir grans destrosses a Florida, Bahames, Luisiana i Mississipí, incloent quantiosos danys materials i greus inundacions. Va tocar terra en la costa de Luisiana el 29 d’agost convertit en un huracà categoria 3, i a pesar que en l'últim moment es va desviar lleugerament de la seua ruta, que travessava directament la ciutat de Nova Orleans, es va produir una gran devastació en la mateixa i en zones pròximes. Pels danys produïts, es va convertir en un dels huracans més devastadors als Estats Units en la història recent, i potser serà el major desastre natural en la història d'eixe país.S'estima que el Katrina va causar danys materials per 75 mil milions de dòlars nord-americans, convertint-se en l'huracà més costós en la història dels Estats Units; la tempestat va causar la mort a 1.836 persones, convertint-se en l'huracà més mortífer dels Estats Units des de l'Huracà Okeechobee de 1928.