
En el primer dia d'institut no es donava clase, sols s'anava per a que te donaren l'horari i coneixer, i que te conegueren, el profesors que t'havien de donar classe durant tot l'any.
La semana següente va ser una miqueta de caos, ja que l'institut per a nosaltres era gegant, amb milions d'aules. Nosaltres, inocents, debiem de aprendre-nos cada assignatura en l'aula corresponent on tocava, puesto que de vegades haviem de traslladar-nos a altra classe.
Quan ja ens vam organitazar, vam començar a formar una gran pandilla, respecte al companyerisme en la classe. Alguns ens coneixiem d'anar a l'escola junts, però altres, es van introduïr en la nostra amistad.
Les notes d’quest curs van ser molt bones, no vaig notar eixe canvi tan bursc del que parle tot el món quan passes a l’institut.
M’enrecorde d’aquest curs perque va ser mol significatiu per a mi, ja que gràcies a la meua professora d’educació física vaig començar en el món del voleibol. Aquesta profesora em va proposar per a que entrenara en el club L’illa Grao, ja que un dels entrenador de la categoria infantil femenina anava buscant gent per a entrenar-les. Jo en el col·legi ja havia entrenat durant l’ultim curs pel que ja tenia una idea.
Per a mi el voleibol no ha sigut sols un esport, ha sigut la al·legria de cada dia, es un conjunt de tots els somnis de la meua vida, els recorts del passat i la alegria del moment. Alguns dels moments més tristos de la meua vida han sigut causats pel voleibol i alguns del moments més feliços també han sigut motiu de practir aquest esport.
Els entrenaments eren intensos, apreniem cada dia més i cada vegada m’agradaba més, anava més agust a entrenar. Poc a poc vaig conèixer a tot el món que hi havia en el club. Aquest any no vam guanyar molt, vam quedar primeres de
Recorde que aquest any va naixer la meua cosina Thais. Vam fer una festa de celebración en la casa dels meus oncles. Estavem tots junts menjant i bevent tot el que havien preparat.
M'agradaria ressaltar la restructuració
No hay comentarios:
Publicar un comentario