Crònica de 4º d'ESO

Este curs va ser diferent dels altres. Totes les meues amigues havien passat a primer de batxiller, menys Alba i Eva. Vaig tindre molta sort que em tocara la classe que em va tocar.

En un principi només coneixia dos persones, però a mesura que passava el temps la relació amb la majoria de la classe va canviar. Vaig fer molta amistat amb Lorena, ella va fer que quelcom dins de mon canviara. Era el segon quart que feia i ella em va fer reaccionar, és a dir, em va fer veure que vàlua per a estudiar, que podia traure'm el graduat i molt més. Gràcies al seu suport i al d'Enrique vaig decidir seguir amb els meus estudis i començar el batxiller, ja que jo tenia pensant a fer un mòdul.

Lorena aparecío com un angel caigut del cel, ja que va entrar en la meua vida en un dels moments més difícils, encara que gràcies al seu suport va fer que tot allò es quedara en records del passat. Em va ajudar a obrir els ulls i donar-me compte que no vàlia la pena estar com estava.

El curs no me va anar res mal, vaig aprovar tot, encara que en els dos últims mesos vaig haver d'estudiar molt, ja que tènia alguna recuperació. Es pot dir que en aquestos dos mesos vaig estudiar tot el que no havia estudiat durant el curs. Vaig haver d'aprendre'm cinc temes de literatura, i ho vaig fer en dos dias! Sempre he sigut una xica que ho deixa tot per al final... La sorpresa per al meu va ser el dia d'arreplegar la nota. Un 7,5! No m'ho creia. La professora em va donar un poc el discurs, però tenia raó. Em va dir que podia haver aprovat perfectament l'assignatura amb un notable i no amb un suficient si m'haguera esforçat des d'un principi.

Este curs va ser inoblidable, vaig fer amistat amb gent amb què mai pensaria que la tinguera. Es pot dir que este curs va marcar la meua vida.

Les meues companyies van canviar, per la qual cosa també ho va fer la meua relació amb els meus pares. Confiaven més en mon i em deixaven més llibertat. Record que vaig començar a eixir de festa. Les meues amigues i jo solíem anar a Piràmide, una discoteca que estava a Cabanes que temps després va tancar. Cantells records tinc entre eixes parets, quantes festes, balls, borratxeres i rialles m'he apegat allí.

Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 (oficialmente denominats Jocs de la XXIX Olimpiada) es van realitzar en Pekín,nota 1 capital de la República Popular Xina, entre el 8 i el 24 d'agost de 2008.

L'esdeveniment esportiu va comptar amb 302 proves en 28 deportes2 en les que van participar uns 10.902 atletes provinents de 204 comités olímpics nacionals.

Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 es van convertir en l'esdeveniment més costós de la història olímpica, aconseguint un cost que hauria superat els 41.000 milions de dòlars, quasi triplicant el pressupost final del seu antecessor, els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Crònica de 3º d'ESO

En aquest curs si vaig notar eixe canvi del què es parla, ja que s'incorporaven noves assignatures com a Física i Química. Les notes van baixar un poc, recorde que en la primera avaluació vaig suspendre dos, una de les quals vaig recuperar en la segona. A final de curs vaig passar a 4t amb zero assignatures suspeses.
En aquest curs vaig començar a anar amb un grup de gent que la seua major preocupació no era exactament la d'estudiar, és a dir, eren els pispes de Grapa. Amb això no vull dir que no foren bones persones, ja que amb algun d'ells tinc una gran amistat, com amb Enrique, Gustavo, Sonia, Aitor...

La relació amb els meus pares eixe any va canviar, ja no tot era tan bonic com abans. Discutíem més, ja que no els agradaven les meues companyies. Van decidir distanciar-me d'ells a base de càstics, encara que me'ls botava ja que els meus pares treballaven fins a les huit de la nit. Amb aquesta edat qui fa cas als pares? Si en l'única cosa que penses és que tot el que fan aquestos va en contra teu i fins que no creixes no et dónes compte que tot ho fan pel teu bé. I és el que em va passar, fins que no vaig créixer no em doní compte que eixes companyies no eren les corresponents per a mi.

En el voleibol també van canviar les coses, vaig tindre problemes amb el meu entrenador, igual que més xiquetes, per comentaris negatius que aquest dispersava pel club sobre nosaltres. La casualitat és que les xiquetes, amb les que l'havia pres, havíem sigut seleccionades per la Selecció Valenciana per a jugar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques. Mai vaig entendre aquesta reacció; ja que jo, en el seu lloc, estaria orgullosa de què quatre jugadores meues formaren part d'eixe equip.

Sempre s'ha dit que la vida es regix a partir de decisions, i jo ací vaig haver de prendre una important. Vaig decidir deixar-me el voleibol, ja que no aguantaria més humiliacions del meu entrenador.

Em van realitzar diverses ofertes perquè m'anara a jugar a altres equips, com a Canàries o Benidorm, però havia d'anar-me'n a viure en la localitat on triara, per la qual cosa no vaig acceptar. No sóc egocèntrica ni em creia una estrela com deia el meu entrenador, em limitava a realitzar positivament la meua ocupació donant-ho tot en el camp. Vaig estar un any sense jugar, en el que no feia cap cosa bona. M'explique: com ja he dit anteriorment, les meues companyies no eren les correctes, pel que la meua conducta va canviar i amb ella els meus vicis. No m'agradaria recordar eixa època ja que vaig perdre un any d'estudis, ja que vaig repetir el primer quart que vaig fer. Eixe any de curs m'ho vaig prendre com un any sabàtic, ja que no anava quasi a classe. Em passava els matins en la plaça amb amics, alguns del quals tampoc anaven a classe. Van caure sis assignatures. Normal. Vaig repetir el curs, però mai m'imaginària que el curs següent seria tant diferent i especial.

Aquest any va ocorrer un desgràcia als Estats Units. L'huracà Katrina va ser un dels ciclons tropicals més mortífers, destructius i costosos que haja impactat a Estats Units en dècades. Katrina va formar part de la Temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2005. Va ser la tercera tempestat més poderosa de la temporada.

Va ser un gran cicló tropical que va assotar el sud i el centre dels Estats Units a l'agost de 2005. Va produir grans destrosses a Florida, Bahames, Luisiana i Mississipí, incloent quantiosos danys materials i greus inundacions. Va tocar terra en la costa de Luisiana el 29 d’agost convertit en un huracà categoria 3, i a pesar que en l'últim moment es va desviar lleugerament de la seua ruta, que travessava directament la ciutat de Nova Orleans, es va produir una gran devastació en la mateixa i en zones pròximes. Pels danys produïts, es va convertir en un dels huracans més devastadors als Estats Units en la història recent, i potser serà el major desastre natural en la història d'eixe país.S'estima que el Katrina va causar danys materials per 75 mil milions de dòlars nord-americans, convertint-se en l'huracà més costós en la història dels Estats Units; la tempestat va causar la mort a 1.836 persones, convertint-se en l'huracà més mortífer dels Estats Units des de l'Huracà Okeechobee de 1928.

Crònica de 2º d'ESO

El primer dia de classe, com l'any anterior, vaig quedar amb un parell d'amigues abans; encara que ja no teníem eixe nervi de la primera vegada. Ja havíem mirat les llistes, per la qual cosa ja sabíem els companys que anàvem a tindre, molts havíem estat l'any passat junts. Quan les classes van començar em vaig aplicar als estudis, per la qual cosa no vaig tindre cap problema en aprovar el curs.

Em recorde que eixe any vaig conéixer a Juan, un company de classe amb què compartia molts moments de rialla. Vam fer una gran amistat que inclús perdura anys després.

En el tema de l'esport tot eren progressos, el meu equip cada vegada era mes bo. La preparació física era dura, ja que havíem de precisar d'un rendiment adequat; però, al mateix temps, era gratificant, ja que tot l'esforç es reflectia en les nostres victòries. Enguany, en el 2004, vam quedar campiones autonòmiques infantils de la Comunitat Valenciana." Aquest any, quatre companyeres i jo, vam ser seleccionades per a jugar amb la Selecció Valenciana.

La meua amistat amb la majoria de les meues companyes era immensa, sobretot amb Patri, Jeni, Elena, Mar, Marta i Ainara. El féiem tot juntes, recorde vesprades en el cine, donant una volta pel grau o jugant a volei-platja. Sobretot, vaig fer molta amistat amb Ainara, va ser i és com una germana per a mi. Ella és un any més major que jo i sempre em va ajudar i ajuda quan he necessitat qualsevol cosa, quan he tingut algun problema, quan necessite algun consell... Puc resumir-la en una frase: la millor persona que existix en el món sanser!

En el tema de l'amor, enguany experimente el que era tindre novio. Era del voleibol i es cridava David. Vam ser novios durant cinc mesos. Em recorde del primer bes que ens vam donar: estàvem en el cine, veient una pel·lícula de por, quan en un moment d'esglai em vaig agafar a ell. Els nostres ulls es van mirar, i em va besar.

Tot va acabar quan va començar a l'estiu, ell sempre estiuejava en el seu poble, per la qual cosa a penes ens veuríem. Decidim deixar-ho, però quedem com a bons amics.

L'aniversari d'eixe any va ser un dels millors. Els meus pares, orgullosos de les notes, van decidir regalar-me el pirsing que tant els havia demanat. Recorde que em van acompanyar ma mare la meua germana i Ainara. Estava súper nerviosa, pensava que em doldria moltíssim i en quant em vaig despistar, ja ho tenia fet.

Enguany va ocórrer un dels pitjors successos a Espanya. L'11 de març va haver un atac terrorista en quatre trens de la xarxa de Rodalia de Madrid. Es tracta del major atemptat comés a Europa fins a la data, amb 10 explosions quasi simultànies en quatre trens a l'hora punta del matí (entre les 07:36 i les 07:40). Més tard, després d’un intent de desactivació, la policia detonaria, de forma controlada, dos artefactes que no havien esclatat, desactivant un tercer que permetria, gràcies al seu contingut, iniciar les primeres perquisicions que conduirien a la identificació dels autors. Van morir 191 persones, i 1.858 van resultar ferides.

Crònica de 1er d'ESO

Qui em diria a mi que la meua vida canviaria tant al arribar a l'institut? Tot va començar el 19 de setembrede de 2003, tots els meus amics del col·legi, nerviosos pel primer dia de clase, vam quedar un miqueta abans per a anar tots junts.

En el primer dia d'institut no es donava clase, sols s'anava per a que te donaren l'horari i coneixer, i que te conegueren, el profesors que t'havien de donar classe durant tot l'any.

La semana següente va ser una miqueta de caos, ja que l'institut per a nosaltres era gegant, amb milions d'aules. Nosaltres, inocents, debiem de aprendre-nos cada assignatura en l'aula corresponent on tocava, puesto que de vegades haviem de traslladar-nos a altra classe.

Quan ja ens vam organitazar, vam començar a formar una gran pandilla, respecte al companyerisme en la classe. Alguns ens coneixiem d'anar a l'escola junts, però altres, es van introduïr en la nostra amistad.

Les notes d’quest curs van ser molt bones, no vaig notar eixe canvi tan bursc del que parle tot el món quan passes a l’institut.

M’enrecorde d’aquest curs perque va ser mol significatiu per a mi, ja que gràcies a la meua professora d’educació física vaig començar en el món del voleibol. Aquesta profesora em va proposar per a que entrenara en el club L’illa Grao, ja que un dels entrenador de la categoria infantil femenina anava buscant gent per a entrenar-les. Jo en el col·legi ja havia entrenat durant l’ultim curs pel que ja tenia una idea.

Per a mi el voleibol no ha sigut sols un esport, ha sigut la al·legria de cada dia, es un conjunt de tots els somnis de la meua vida, els recorts del passat i la alegria del moment. Alguns dels moments més tristos de la meua vida han sigut causats pel voleibol i alguns del moments més feliços també han sigut motiu de practir aquest esport.

Els entrenaments eren intensos, apreniem cada dia més i cada vegada m’agradaba més, anava més agust a entrenar. Poc a poc vaig conèixer a tot el món que hi havia en el club. Aquest any no vam guanyar molt, vam quedar primeres de la Comunitat Valenciana però no vam poder classificar-nos per al campeonat d’Espanya. Gràcies a la preparación tècnica i física que em va proporcionar aquestos entrenaments vaig ser elegida per a jugar en la Selecció Valenciana. Milions de recorts em revolen pel cap..

Recorde que aquest any va naixer la meua cosina Thais. Vam fer una festa de celebración en la casa dels meus oncles. Estavem tots junts menjant i bevent tot el que havien preparat.

M'agradaria ressaltar la restructuració del codi penal que va tindre lloc el 7 de febrer d'aquest any. Esta restauració consistix en la intrudicción de l'increment i compliment íntegre de les penes per als condemnats per terrorisme i crims greus. També m'agradaria destacar el desbordament, que va tindre lloc el mateix dia, del riu més cabalós d'Espanya, l'Ebre. Aquest va inundar uns quants municipis i va obligar el desallotjament de quasi un miler de persones.