Comentari dels capítols XII,XIII i XIV

En aquestos últims tres capítols es cominen diferents actitus, avans no vistes, d'alguns dels personatges, com poden ser Tirant, Plaerdemavida i la Viuda reposada. Anem a analitzar-los per ordre. Primer, Tristy adopta una actitut nova, deixa a un costat aquell amor cortés que sentia per Carmesina i renaix en ell, per dir-lo d'alguna manera, un amor més plaenter i carnal, ja que aplegue, fins i tot, a ficar-se dins el llit de Carmesina mentres dormia, damunt els dos estaven nuets! Per altra banda, Plaerdemavida recobreix molta importància al final del relat, ja que fa d’intermediaria entre els dos enamorant, ademés, intenta persuadir a l’Emperador per a que vulga a Tirant com a espós de la seu filla. Aquest personatge adopta una actitut molt compasiva i generosa amb l’amor de Tirant i Carmesina, ja que fa el que està en les seus mans per a que aquést amor funcione. Per últim tenim a la Viuda Reposada, qui pels seus cels i enveja respecte a l’amor que sentien els dos amants, s’inventa una infidelitat per part dels dos, la qual cosa desenvoca en l’enfadament entre Tirant i Carmesina.

Comentari del capítols X-XI

Aquesta part del relat narra l'última batalla de Tirant, però al contrari de les demés, aquesta es per mar. A pesar d'això, Tirant segueix tenint una estrategia, aquesta vegada aconsejatda,per part, per un home seu. Com en cada batalla que s'ha utilitzat una estrategia, Tirant, els reis, els ducs, comptes i demés cavallers, han eixit vencedors cara els seus enemics.

Ja que es l'ultima batalla que consta en aquest relat, vull fer un comentari general del que m'ha paregut la persona de Tirant com a cavaller. Com a cavaller, he de resaltar l'astúcia i intel·ligència en la que converteix les coses quotidianes en armes contra els enemics, com ocorre en aquesta batalla amb les llums que fiquen a les naus per atemorir als enemic. Tirant te una fomació basada en les virtus com a cavaller i com a persona lleial i honrada als seus ideals. En cada una de les batalles aquest cavaller a utilitzat, no sols les armes com objecte, como poden ser les llanses o les espases; si no també, a utilitzat les armes mentals i cognitives que poseeia per a dur a terme la victoria de cada una d'aquéstes.

Per últim, destaque la força que atesore aquest cavaller, ja que a pesar d'estar ferit seguix convatint, perque avans de demostrar la covardia que demostren aquells cavallers pusilànims, perd la vida en la batalla.

Comentari sobre el capítol IX

Aquest capítol narra el primer encontre carnal entre Carmesina i Tirant. Aquest moment es compartit amb Estefania i Diafebus, els quals també senten un gran amor entre ells.
Vull destacar la llealtat i respecte de Tirant, no sols en temes de guerra, sino també en temes d'amor, ja que que aquést considera les desicions que la princessa pren. També m'agradaria resaltar la diferència que hi ha entre les dos relaciones anterios, ja que la de Estefania i Diafebus es un amor més plaenter, ja que no aguanten la passió que els envolta, no per això vull dir que el seu amor no siga sincer; per aquesta raó la donzella de la princessa perd la virginitat aquella nit, al contrari de Carmesina, que es lleial a les seus creènces.
Per altra banda, Plaerdemavida, donzella de Carmesina, s'entremetreix en la relació de les dues parelles anterios pel fet de tenir resentiment per l' àbsencia del seu amat Hipòlit.

Comentari sobre els capítols VII-VIII

En aquesta part del relat es segueix tenint en compte les virtuts i la intel·ligència que poseeix Tirant lo Blanc cap a les lluites, ja que ens tornen a deleitar amb una de les seus estrategies. He de dir que en un principi, aquesta estrategia no m'inspirava un bon final, pero l'ingini i l'astusia de la que presumeix aquest cavaller m'ha fet contradirme i adornarme de la bona actuació, tant de Tirant com del seus homes, a accepció del Duc de Macedònia, qui vol a acabar amb la vida del Capità a traïció, fet que és vegut pels fidels companys de Tirant, Hipòlit i Pírimus. També hi ha una mala actuació per parte del cosí de Tirant, Diafebus, qui no seguiex les ordes que aquést li dona cara la batalla, la qual cosa desenvoca en l'enfadamente del Capità, qui per culpa d'aquest incumpliment no porte a cap l'objectiu de matar al Soldat i fer prisioner al rei d'Egipte. A pesar del citat amb anterioritar referit al mal comprotante del seu cosí, Tirant el premia amb el títol del Gran Conestable i amb el comtat de Sant Àngel.

Comentari sobre els capítols III,IV,V i VI de Tirant lo Blanc

Aquestos quatre capítols relaten una de les guerres que te al llarg del relat el cavaller Tirant. En aquesta part, Joanot Martorell, a volgut destagar l’ingeni, intel·ligència i astúcia que poseia Tirant lo Blanc explicant-nos les estrategies que es realitzaven en cada una de les batalles d’aquést i dels sus homes; com ha fet en aquesta part quan narra, de manera molt presica i fent afermament a les agudes ordes que el seu capità li’ls donava; com Tirant, amb la estratègia de les egües, vens als moros en Pelidas.Joanot Martorell, tembé ha volgut fer una contraposició entre l’amor i la guerra, ja que, per altra vanda del citat amb anterioritar, el autor també ens fa referència a l’amor de Tirant per Carmesina quant aquést s’entera de la partida d’aquésta cap a Hongria, perque per a ell seria una incertitut el estar separat de la seua amada; o també quan Tirant li demana la camisa a Carmesina com amulet en la batalla.Per altra vanda, i sense eixir-nos de les característiques propies d’un bon caballer, Tirant refecteix la bondat i generositat propies de un home de be, ja que tracta als seus homes amb respecte i els premia pels actes ben fets que aquestos porten a terme durant el relat.Per últim, el que vull destacar en aquest fragmente del relat és la valentia y serenitat amb la que el cavaller afronta la traïció de Macedònia i accepta el desafiu que el rei d’Egipte el proposa, respectivamente.

Comentari sobre els capítols I-II de Tirant lo Blanc

En aquesta parte del llibre es pot veure la importància que es donen a les virtuts i als ideals dels cavallers, en especial de Tirant. Aquest personatge es una clar exemple de cavaller virtuós y leial. Però, en concret, en aquesta part del llibre es fa referència a l'amor que es tenen Tirant i Carmesina, aquest amor no sols és un amor cortés, sino també un amor plaenter i carnal, ya que la primera vegada que Tirant veu a Carmesina, aquést queda assombrat per l'hermosura del seus pits. La manera en la que aquést desideix declarar-se a Carmesina es un tant extraordinària, ja que oculta temporalment la resposta a la pregunta de, de qui estava enamorat a partir d'unes habilitats mentals i coneixements del "joc" de l'amor. Grácies a aquestes habilitats, que tant sorprenen a Carmesina, Tirant consegueix l'atenció de la princesa.

Carmesina, per altra banda, també li reconeix el seu amor quant Tirant li vol besar la mà per damun, com acte senyorial i aquésta li diu que no, que per la palma, ja que te un significat amorós.

Anàlisi del poema d'Ausiàs March: "Cants d'amor"

1. Tema.

Tracta sobre el pesimisme. Prefereix la mort abans que la vida a causa d'un amor no correpost.

2. Contingut.

En la primera cobla el autor, Ausiàs March, ens presenta el patiment que te el trobador per no poder estar amb la seua amada, per la qual cosa diu que no vol viure.En la segona cobla diu que la mort va en captura del poeta ja que aquesta va a per la gent que no la busque, però amb ell fa una excepció.En la tercera, el poeta representa la seua vida com a tràgica.En la cobla quatre, s'asombra per la capacitat d'estimar dels amadors, però aquestos es adonen que l'amor pot ser dolorós, la qual cosa desenvoca en que mai més tornaran a sentir l'amor per no sentir dolor.En la quinta cobla, Ausiàs diu que tothom s'ha de compair d'ell perquè és el més desgraciat del món. La tristor li recórreix pel cos furtant-li l'humot i ningú l'ajuda.Per últim, en la tornada, el poeta crida a la seua amada i le diu que prompte es morirà perqè ja no te ninguna esperança respecte al seu amor i que la seua ànima es quedarà en món.

3. Estructura.

• E. Externa: aquest poema conta de cinc cobles, cada una de vuit versos de art major, decasíl·labs. També te una tornada de llargaria més curta que les cobles, que està formada per quatres versos decasíl·labs també.
  
• E. Interna: en el poema podem distinguir tres parts atenent als protagonistes de cada cobla i al contingut:
  -1ª part. Consten les cocles I, II i III. Açí es fa una personificació de la vida i de la mort amb qualitats contràries.
  -2ª part. Consten les cobles IV i V, Açí el poeta parla en primera person i es presenta com model en qüestions amoroses.
  -3ª part. Consta la tornada. Açí el poeta es dirigeix a la seua amada, on li fa un resum i una conclusión de tota l'exposició poètica.

4. Figures retòriques.

• Antítesis: Figura que consisteix en contraponer una frase o una paraula a una altra de significat contrari. V-3
• Interrogacions rotòriques: pregunta que no espera respuesta. V-4
• Invocacions. V-1
• Personificació: Figura que consisteix en atribuir a les coses inanimades o abstractes accions i qualitats propies d'èssers animats,o a els èssers irracionals les propies de l'home. V-9
• Paradoxa: figura de pensament que consisteix en emplear expresions o frases que expresen contradicció. V-15 y V-16
• Hipérbole: figura que consiteix en augmentar o disminuir exageradament la veritat d'aquello del que es parla. V-33, V-34, etc.
• Metàfora: figura que consiteix en utilitzar una paraula o frase per altra amb la que guarda un símil no expresat. Cobles II y III, on hi ha una al·legoria que es tracta de una succeció de metàfores amb un sentit recte y altre figurat amb la finalitat d'expresar una cosa per altra distinta.
  

5. Anàlisis métric.

En els versos decasíl·labs hi ha una censura formant dos hemistiquis de quatre i sis síl·labes. Els versos tenen una rima anomenada crencreuada que segueix el següent esquema: ABBA/CDDC/CEEC... Es tracta de una rima consonant.

6. Valoració personal.

Aquesta poesia m'ha presentat alguna complicació a l'hora d'entendre-la però a medida que la hem treballat se m'ha facilitat la feina i me ha adonat de la història que ens vol contar i dels sentiments que ens vol transmetre amb les caracterítiques propies de Ausiàs March. El tema característic de March es la vida i la mart, el pesimisme per un mal d'amor, però el que March ens vol plantear és que l'amor dels trobadors cap a la dama és merament físic o va més enllà? Aquesta pregunta es la que vol contestar Ausiàs en el seu poema.

Aquesta poesia la vam fer Eva Pérez i jo, la hem titulat "Vostra pell rosada"
Esperem que us agrade! =D

Sou vos la meua donzella amada,
sou vos la meua desesperació.
Mor per besar vostra pell rosada.
Per a mi vos sou una obsessió.

Pense, vos, la donzella de ma vida
si algun dia pugau ser mia.
Quant temps hauré d'esperar-vos amada?
Quant temps sense vostra pell rosada...

Activitats de després de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

ACTIVITATS 1

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.

2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.ISOLDA DE LES BLANQUES MANS

3. Qui explica tota la història?

UN JOGLAR

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN

5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.


ACTIVITATS 2

6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:

1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E

D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...

7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:

GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.

8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:

LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR

9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.


AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA