Comentari sobre els capítols VII-VIII

En aquesta part del relat es segueix tenint en compte les virtuts i la intel·ligència que poseeix Tirant lo Blanc cap a les lluites, ja que ens tornen a deleitar amb una de les seus estrategies. He de dir que en un principi, aquesta estrategia no m'inspirava un bon final, pero l'ingini i l'astusia de la que presumeix aquest cavaller m'ha fet contradirme i adornarme de la bona actuació, tant de Tirant com del seus homes, a accepció del Duc de Macedònia, qui vol a acabar amb la vida del Capità a traïció, fet que és vegut pels fidels companys de Tirant, Hipòlit i Pírimus. També hi ha una mala actuació per parte del cosí de Tirant, Diafebus, qui no seguiex les ordes que aquést li dona cara la batalla, la qual cosa desenvoca en l'enfadamente del Capità, qui per culpa d'aquest incumpliment no porte a cap l'objectiu de matar al Soldat i fer prisioner al rei d'Egipte. A pesar del citat amb anterioritar referit al mal comprotante del seu cosí, Tirant el premia amb el títol del Gran Conestable i amb el comtat de Sant Àngel.