Anàlisi del poema d'Ausiàs March: "Cants d'amor"

1. Tema.

Tracta sobre el pesimisme. Prefereix la mort abans que la vida a causa d'un amor no correpost.

2. Contingut.

En la primera cobla el autor, Ausiàs March, ens presenta el patiment que te el trobador per no poder estar amb la seua amada, per la qual cosa diu que no vol viure.En la segona cobla diu que la mort va en captura del poeta ja que aquesta va a per la gent que no la busque, però amb ell fa una excepció.En la tercera, el poeta representa la seua vida com a tràgica.En la cobla quatre, s'asombra per la capacitat d'estimar dels amadors, però aquestos es adonen que l'amor pot ser dolorós, la qual cosa desenvoca en que mai més tornaran a sentir l'amor per no sentir dolor.En la quinta cobla, Ausiàs diu que tothom s'ha de compair d'ell perquè és el més desgraciat del món. La tristor li recórreix pel cos furtant-li l'humot i ningú l'ajuda.Per últim, en la tornada, el poeta crida a la seua amada i le diu que prompte es morirà perqè ja no te ninguna esperança respecte al seu amor i que la seua ànima es quedarà en món.

3. Estructura.

• E. Externa: aquest poema conta de cinc cobles, cada una de vuit versos de art major, decasíl·labs. També te una tornada de llargaria més curta que les cobles, que està formada per quatres versos decasíl·labs també.
  
• E. Interna: en el poema podem distinguir tres parts atenent als protagonistes de cada cobla i al contingut:
  -1ª part. Consten les cocles I, II i III. Açí es fa una personificació de la vida i de la mort amb qualitats contràries.
  -2ª part. Consten les cobles IV i V, Açí el poeta parla en primera person i es presenta com model en qüestions amoroses.
  -3ª part. Consta la tornada. Açí el poeta es dirigeix a la seua amada, on li fa un resum i una conclusión de tota l'exposició poètica.

4. Figures retòriques.

• Antítesis: Figura que consisteix en contraponer una frase o una paraula a una altra de significat contrari. V-3
• Interrogacions rotòriques: pregunta que no espera respuesta. V-4
• Invocacions. V-1
• Personificació: Figura que consisteix en atribuir a les coses inanimades o abstractes accions i qualitats propies d'èssers animats,o a els èssers irracionals les propies de l'home. V-9
• Paradoxa: figura de pensament que consisteix en emplear expresions o frases que expresen contradicció. V-15 y V-16
• Hipérbole: figura que consiteix en augmentar o disminuir exageradament la veritat d'aquello del que es parla. V-33, V-34, etc.
• Metàfora: figura que consiteix en utilitzar una paraula o frase per altra amb la que guarda un símil no expresat. Cobles II y III, on hi ha una al·legoria que es tracta de una succeció de metàfores amb un sentit recte y altre figurat amb la finalitat d'expresar una cosa per altra distinta.
  

5. Anàlisis métric.

En els versos decasíl·labs hi ha una censura formant dos hemistiquis de quatre i sis síl·labes. Els versos tenen una rima anomenada crencreuada que segueix el següent esquema: ABBA/CDDC/CEEC... Es tracta de una rima consonant.

6. Valoració personal.

Aquesta poesia m'ha presentat alguna complicació a l'hora d'entendre-la però a medida que la hem treballat se m'ha facilitat la feina i me ha adonat de la història que ens vol contar i dels sentiments que ens vol transmetre amb les caracterítiques propies de Ausiàs March. El tema característic de March es la vida i la mart, el pesimisme per un mal d'amor, però el que March ens vol plantear és que l'amor dels trobadors cap a la dama és merament físic o va més enllà? Aquesta pregunta es la que vol contestar Ausiàs en el seu poema.