Activitats d'abans de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

Capítols de l'I al V

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.


Capítols del VI al X

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.


Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.

21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.


Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

Història d'enamorats

Tot va començar una nit de festa a casa dels senyors Montbell. Era una nit perfecta, amb el seu sopar i convidats privilegiats en els quals estava Fernan, un cavaller del senyor Montbell. Tots vestien els seus millors vestits i lluien les seves millors joies, ja que els Montbell eren persones de prestigi. Quan el sopar es va acabar va començar el ball, tots estaven alegres excepte la senyora de Montbell, ella romania asseguda en la seva cadira seriosa i sense dirigir-li la paraula a ningú. Fernan que passava per allí la va veure i li va preguntar què és el que li ocorria, al que aquesta li va respondre que no era feliç, que no li trobava sentit a la seva vida a pesar que estava envoltada de riquesa i privilegis, que ella necessitava un home en la seva vida que li complementés però que encara no havia aparegut. Fernan la va contestar que no tingués pressa, que si més no l'hi esperés aquest amor tan desitjat arribaria. Van passar els dies i Maria, que així és com es cridava la senyora Montbell, passejava pel castell com un ànima en pena, buscant al seu estimat. Fernan i Maria es creuaven de tant en tant pels passadissos, es dirigirien mirades i, de vegades, buscaven un buit per a poder parlar i comentar-se què tal els anava. Quan tots s'anaven a dormir, Maria sortia de la seva estança i es dirigiria al jardí on passejava i mirava les estrelles. Una nit es va trobar amb Fernan, que tornava de caça, Maria li va preguntar si tenia cinc minuts, que tenia una cosa molt important que dir-li. Fernan va acceptar sense dubtar-lo. Maria li va dir que ja havia trobat a l'amor de la seva vida, Fernan que l'escoltava amb un somriure en la cara, a l'escoltar-li dir això la tristesa va envair la seva cara, ella li va dir que era un cavaller molt aposto, que mai s'hagués imaginat que ho arribaria a voler, però que el temps va passar entre ells i que la relació que tenien es va anar consolidant. Fernan curiós però alhora apesarat, li va preguntar a la dama de què cavaller es tractava, ella sorpresa li va preguntar que com podia dubtar-lo, que era ell. Els dos es van fondre en un petó apassionat, ja que Fernan sentia el mateix per ella, però per respecte al seu senyor no li va dir gens.
Els dos amants es veien d'amagat, es mostraven el seu amor a pesar que fora en silenci. Tot anava sobre rodes, fins que un dia un servent del castell els va veure una nit preciosa en el jardí. Li va faltar poc temps per a contar-se'l al seu amo, cosa que va derivar la fúria d'aquest. El senyor Montbell li va proposar un duel, qui sortís victoriós es duria a la dama. Fernan va acceptar sense dubtar-lo, ell volia passar la resta de la seva vida amb Maria, li donava igual que obstacles hauria de sobrepassar. A primera hora del matí de l'endemà, els dos homes jeien en el jardí preparats amb les seves espases per a deliberar qual dels dos es quedava amb la dama. Maria romania perplexa i morta de por mentre el seu marit i el seu estimat es batien en duel per ella. Els dos homes lluitaven i arremetien les seves espases amb la finalitat d'acabar amb la vida del contrari. El senyor Montbell va donar un colp en fals i va caure en el sòl indefens i sense espasa. Era el moment oportú perquè Fernan acabés amb la seva vida, ja que la punta de la seva espasa acariciava el coll del senyor Montbell, però no ho va fer, ell ja estava satisfet, sabia que passaria la resta de la seva vida al costat de la seva estimada. Els dos enamorats van prendre el seu camí cap al castell quan el senyor Montbell, irritat i ple de fúria va emprendre contra Fernan clavant-li la seva espasa. Fernan jeia mort en el sòl. Maria inundada de tristesa es va llevar la vida en el llac, on els dos enamorats es van donar el seu primer petó.