Comentari sobre els capítols III,IV,V i VI de Tirant lo Blanc

Aquestos quatre capítols relaten una de les guerres que te al llarg del relat el cavaller Tirant. En aquesta part, Joanot Martorell, a volgut destagar l’ingeni, intel·ligència i astúcia que poseia Tirant lo Blanc explicant-nos les estrategies que es realitzaven en cada una de les batalles d’aquést i dels sus homes; com ha fet en aquesta part quan narra, de manera molt presica i fent afermament a les agudes ordes que el seu capità li’ls donava; com Tirant, amb la estratègia de les egües, vens als moros en Pelidas.Joanot Martorell, tembé ha volgut fer una contraposició entre l’amor i la guerra, ja que, per altra vanda del citat amb anterioritar, el autor també ens fa referència a l’amor de Tirant per Carmesina quant aquést s’entera de la partida d’aquésta cap a Hongria, perque per a ell seria una incertitut el estar separat de la seua amada; o també quan Tirant li demana la camisa a Carmesina com amulet en la batalla.Per altra vanda, i sense eixir-nos de les característiques propies d’un bon caballer, Tirant refecteix la bondat i generositat propies de un home de be, ja que tracta als seus homes amb respecte i els premia pels actes ben fets que aquestos porten a terme durant el relat.Per últim, el que vull destacar en aquest fragmente del relat és la valentia y serenitat amb la que el cavaller afronta la traïció de Macedònia i accepta el desafiu que el rei d’Egipte el proposa, respectivamente.

Comentari sobre els capítols I-II de Tirant lo Blanc

En aquesta parte del llibre es pot veure la importància que es donen a les virtuts i als ideals dels cavallers, en especial de Tirant. Aquest personatge es una clar exemple de cavaller virtuós y leial. Però, en concret, en aquesta part del llibre es fa referència a l'amor que es tenen Tirant i Carmesina, aquest amor no sols és un amor cortés, sino també un amor plaenter i carnal, ya que la primera vegada que Tirant veu a Carmesina, aquést queda assombrat per l'hermosura del seus pits. La manera en la que aquést desideix declarar-se a Carmesina es un tant extraordinària, ja que oculta temporalment la resposta a la pregunta de, de qui estava enamorat a partir d'unes habilitats mentals i coneixements del "joc" de l'amor. Grácies a aquestes habilitats, que tant sorprenen a Carmesina, Tirant consegueix l'atenció de la princesa.

Carmesina, per altra banda, també li reconeix el seu amor quant Tirant li vol besar la mà per damun, com acte senyorial i aquésta li diu que no, que per la palma, ja que te un significat amorós.

Anàlisi del poema d'Ausiàs March: "Cants d'amor"

1. Tema.

Tracta sobre el pesimisme. Prefereix la mort abans que la vida a causa d'un amor no correpost.

2. Contingut.

En la primera cobla el autor, Ausiàs March, ens presenta el patiment que te el trobador per no poder estar amb la seua amada, per la qual cosa diu que no vol viure.En la segona cobla diu que la mort va en captura del poeta ja que aquesta va a per la gent que no la busque, però amb ell fa una excepció.En la tercera, el poeta representa la seua vida com a tràgica.En la cobla quatre, s'asombra per la capacitat d'estimar dels amadors, però aquestos es adonen que l'amor pot ser dolorós, la qual cosa desenvoca en que mai més tornaran a sentir l'amor per no sentir dolor.En la quinta cobla, Ausiàs diu que tothom s'ha de compair d'ell perquè és el més desgraciat del món. La tristor li recórreix pel cos furtant-li l'humot i ningú l'ajuda.Per últim, en la tornada, el poeta crida a la seua amada i le diu que prompte es morirà perqè ja no te ninguna esperança respecte al seu amor i que la seua ànima es quedarà en món.

3. Estructura.

• E. Externa: aquest poema conta de cinc cobles, cada una de vuit versos de art major, decasíl·labs. També te una tornada de llargaria més curta que les cobles, que està formada per quatres versos decasíl·labs també.
  
• E. Interna: en el poema podem distinguir tres parts atenent als protagonistes de cada cobla i al contingut:
  -1ª part. Consten les cocles I, II i III. Açí es fa una personificació de la vida i de la mort amb qualitats contràries.
  -2ª part. Consten les cobles IV i V, Açí el poeta parla en primera person i es presenta com model en qüestions amoroses.
  -3ª part. Consta la tornada. Açí el poeta es dirigeix a la seua amada, on li fa un resum i una conclusión de tota l'exposició poètica.

4. Figures retòriques.

• Antítesis: Figura que consisteix en contraponer una frase o una paraula a una altra de significat contrari. V-3
• Interrogacions rotòriques: pregunta que no espera respuesta. V-4
• Invocacions. V-1
• Personificació: Figura que consisteix en atribuir a les coses inanimades o abstractes accions i qualitats propies d'èssers animats,o a els èssers irracionals les propies de l'home. V-9
• Paradoxa: figura de pensament que consisteix en emplear expresions o frases que expresen contradicció. V-15 y V-16
• Hipérbole: figura que consiteix en augmentar o disminuir exageradament la veritat d'aquello del que es parla. V-33, V-34, etc.
• Metàfora: figura que consiteix en utilitzar una paraula o frase per altra amb la que guarda un símil no expresat. Cobles II y III, on hi ha una al·legoria que es tracta de una succeció de metàfores amb un sentit recte y altre figurat amb la finalitat d'expresar una cosa per altra distinta.
  

5. Anàlisis métric.

En els versos decasíl·labs hi ha una censura formant dos hemistiquis de quatre i sis síl·labes. Els versos tenen una rima anomenada crencreuada que segueix el següent esquema: ABBA/CDDC/CEEC... Es tracta de una rima consonant.

6. Valoració personal.

Aquesta poesia m'ha presentat alguna complicació a l'hora d'entendre-la però a medida que la hem treballat se m'ha facilitat la feina i me ha adonat de la història que ens vol contar i dels sentiments que ens vol transmetre amb les caracterítiques propies de Ausiàs March. El tema característic de March es la vida i la mart, el pesimisme per un mal d'amor, però el que March ens vol plantear és que l'amor dels trobadors cap a la dama és merament físic o va més enllà? Aquesta pregunta es la que vol contestar Ausiàs en el seu poema.

Aquesta poesia la vam fer Eva Pérez i jo, la hem titulat "Vostra pell rosada"
Esperem que us agrade! =D

Sou vos la meua donzella amada,
sou vos la meua desesperació.
Mor per besar vostra pell rosada.
Per a mi vos sou una obsessió.

Pense, vos, la donzella de ma vida
si algun dia pugau ser mia.
Quant temps hauré d'esperar-vos amada?
Quant temps sense vostra pell rosada...

Activitats de després de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

ACTIVITATS 1

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.

2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.ISOLDA DE LES BLANQUES MANS

3. Qui explica tota la història?

UN JOGLAR

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN

5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.


ACTIVITATS 2

6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:

1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E

D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...

7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:

GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.

8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:

LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR

9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.


AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA

Activitats d'abans de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

Capítols de l'I al V

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.


Capítols del VI al X

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.


Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.

21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.


Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

Història d'enamorats

Tot va començar una nit de festa a casa dels senyors Montbell. Era una nit perfecta, amb el seu sopar i convidats privilegiats en els quals estava Fernan, un cavaller del senyor Montbell. Tots vestien els seus millors vestits i lluien les seves millors joies, ja que els Montbell eren persones de prestigi. Quan el sopar es va acabar va començar el ball, tots estaven alegres excepte la senyora de Montbell, ella romania asseguda en la seva cadira seriosa i sense dirigir-li la paraula a ningú. Fernan que passava per allí la va veure i li va preguntar què és el que li ocorria, al que aquesta li va respondre que no era feliç, que no li trobava sentit a la seva vida a pesar que estava envoltada de riquesa i privilegis, que ella necessitava un home en la seva vida que li complementés però que encara no havia aparegut. Fernan la va contestar que no tingués pressa, que si més no l'hi esperés aquest amor tan desitjat arribaria. Van passar els dies i Maria, que així és com es cridava la senyora Montbell, passejava pel castell com un ànima en pena, buscant al seu estimat. Fernan i Maria es creuaven de tant en tant pels passadissos, es dirigirien mirades i, de vegades, buscaven un buit per a poder parlar i comentar-se què tal els anava. Quan tots s'anaven a dormir, Maria sortia de la seva estança i es dirigiria al jardí on passejava i mirava les estrelles. Una nit es va trobar amb Fernan, que tornava de caça, Maria li va preguntar si tenia cinc minuts, que tenia una cosa molt important que dir-li. Fernan va acceptar sense dubtar-lo. Maria li va dir que ja havia trobat a l'amor de la seva vida, Fernan que l'escoltava amb un somriure en la cara, a l'escoltar-li dir això la tristesa va envair la seva cara, ella li va dir que era un cavaller molt aposto, que mai s'hagués imaginat que ho arribaria a voler, però que el temps va passar entre ells i que la relació que tenien es va anar consolidant. Fernan curiós però alhora apesarat, li va preguntar a la dama de què cavaller es tractava, ella sorpresa li va preguntar que com podia dubtar-lo, que era ell. Els dos es van fondre en un petó apassionat, ja que Fernan sentia el mateix per ella, però per respecte al seu senyor no li va dir gens.
Els dos amants es veien d'amagat, es mostraven el seu amor a pesar que fora en silenci. Tot anava sobre rodes, fins que un dia un servent del castell els va veure una nit preciosa en el jardí. Li va faltar poc temps per a contar-se'l al seu amo, cosa que va derivar la fúria d'aquest. El senyor Montbell li va proposar un duel, qui sortís victoriós es duria a la dama. Fernan va acceptar sense dubtar-lo, ell volia passar la resta de la seva vida amb Maria, li donava igual que obstacles hauria de sobrepassar. A primera hora del matí de l'endemà, els dos homes jeien en el jardí preparats amb les seves espases per a deliberar qual dels dos es quedava amb la dama. Maria romania perplexa i morta de por mentre el seu marit i el seu estimat es batien en duel per ella. Els dos homes lluitaven i arremetien les seves espases amb la finalitat d'acabar amb la vida del contrari. El senyor Montbell va donar un colp en fals i va caure en el sòl indefens i sense espasa. Era el moment oportú perquè Fernan acabés amb la seva vida, ja que la punta de la seva espasa acariciava el coll del senyor Montbell, però no ho va fer, ell ja estava satisfet, sabia que passaria la resta de la seva vida al costat de la seva estimada. Els dos enamorats van prendre el seu camí cap al castell quan el senyor Montbell, irritat i ple de fúria va emprendre contra Fernan clavant-li la seva espasa. Fernan jeia mort en el sòl. Maria inundada de tristesa es va llevar la vida en el llac, on els dos enamorats es van donar el seu primer petó.