Aquesta poesia la vam fer Eva Pérez i jo, la hem titulat "Vostra pell rosada"
Esperem que us agrade! =D
Sou vos la meua donzella amada,
sou vos la meua desesperació.
Mor per besar vostra pell rosada.
Per a mi vos sou una obsessió.
Pense, vos, la donzella de ma vida
si algun dia pugau ser mia.
Quant temps hauré d'esperar-vos amada?
Quant temps sense vostra pell rosada...
sábado, 2 de enero de 2010
Activitats de després de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"
ACTIVITATS 1
1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:
Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.
2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:
Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
3. Qui explica tota la història?
UN JOGLAR
4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.
TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.
ACTIVITATS 2
6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:
1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E
D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...
7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:
GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:
LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR
9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.
AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA
1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:
Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.
2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:
Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
3. Qui explica tota la història?
UN JOGLAR
4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.
TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.
ACTIVITATS 2
6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:
1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E
D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...
7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:
GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:
LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR
9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.
AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA
lunes, 9 de noviembre de 2009
Activitats d'abans de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"
Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.
Història d'enamorats
Tot va començar una nit de festa a casa dels senyors Montbell. Era una nit perfecta, amb el seu sopar i convidats privilegiats en els quals estava Fernan, un cavaller del senyor Montbell. Tots vestien els seus millors vestits i lluien les seves millors joies, ja que els Montbell eren persones de prestigi. Quan el sopar es va acabar va començar el ball, tots estaven alegres excepte la senyora de Montbell, ella romania asseguda en la seva cadira seriosa i sense dirigir-li la paraula a ningú. Fernan que passava per allí la va veure i li va preguntar què és el que li ocorria, al que aquesta li va respondre que no era feliç, que no li trobava sentit a la seva vida a pesar que estava envoltada de riquesa i privilegis, que ella necessitava un home en la seva vida que li complementés però que encara no havia aparegut. Fernan la va contestar que no tingués pressa, que si més no l'hi esperés aquest amor tan desitjat arribaria. Van passar els dies i Maria, que així és com es cridava la senyora Montbell, passejava pel castell com un ànima en pena, buscant al seu estimat. Fernan i Maria es creuaven de tant en tant pels passadissos, es dirigirien mirades i, de vegades, buscaven un buit per a poder parlar i comentar-se què tal els anava. Quan tots s'anaven a dormir, Maria sortia de la seva estança i es dirigiria al jardí on passejava i mirava les estrelles. Una nit es va trobar amb Fernan, que tornava de caça, Maria li va preguntar si tenia cinc minuts, que tenia una cosa molt important que dir-li. Fernan va acceptar sense dubtar-lo. Maria li va dir que ja havia trobat a l'amor de la seva vida, Fernan que l'escoltava amb un somriure en la cara, a l'escoltar-li dir això la tristesa va envair la seva cara, ella li va dir que era un cavaller molt aposto, que mai s'hagués imaginat que ho arribaria a voler, però que el temps va passar entre ells i que la relació que tenien es va anar consolidant. Fernan curiós però alhora apesarat, li va preguntar a la dama de què cavaller es tractava, ella sorpresa li va preguntar que com podia dubtar-lo, que era ell. Els dos es van fondre en un petó apassionat, ja que Fernan sentia el mateix per ella, però per respecte al seu senyor no li va dir gens.
Els dos amants es veien d'amagat, es mostraven el seu amor a pesar que fora en silenci. Tot anava sobre rodes, fins que un dia un servent del castell els va veure una nit preciosa en el jardí. Li va faltar poc temps per a contar-se'l al seu amo, cosa que va derivar la fúria d'aquest. El senyor Montbell li va proposar un duel, qui sortís victoriós es duria a la dama. Fernan va acceptar sense dubtar-lo, ell volia passar la resta de la seva vida amb Maria, li donava igual que obstacles hauria de sobrepassar. A primera hora del matí de l'endemà, els dos homes jeien en el jardí preparats amb les seves espases per a deliberar qual dels dos es quedava amb la dama. Maria romania perplexa i morta de por mentre el seu marit i el seu estimat es batien en duel per ella. Els dos homes lluitaven i arremetien les seves espases amb la finalitat d'acabar amb la vida del contrari. El senyor Montbell va donar un colp en fals i va caure en el sòl indefens i sense espasa. Era el moment oportú perquè Fernan acabés amb la seva vida, ja que la punta de la seva espasa acariciava el coll del senyor Montbell, però no ho va fer, ell ja estava satisfet, sabia que passaria la resta de la seva vida al costat de la seva estimada. Els dos enamorats van prendre el seu camí cap al castell quan el senyor Montbell, irritat i ple de fúria va emprendre contra Fernan clavant-li la seva espasa. Fernan jeia mort en el sòl. Maria inundada de tristesa es va llevar la vida en el llac, on els dos enamorats es van donar el seu primer petó.
Els dos amants es veien d'amagat, es mostraven el seu amor a pesar que fora en silenci. Tot anava sobre rodes, fins que un dia un servent del castell els va veure una nit preciosa en el jardí. Li va faltar poc temps per a contar-se'l al seu amo, cosa que va derivar la fúria d'aquest. El senyor Montbell li va proposar un duel, qui sortís victoriós es duria a la dama. Fernan va acceptar sense dubtar-lo, ell volia passar la resta de la seva vida amb Maria, li donava igual que obstacles hauria de sobrepassar. A primera hora del matí de l'endemà, els dos homes jeien en el jardí preparats amb les seves espases per a deliberar qual dels dos es quedava amb la dama. Maria romania perplexa i morta de por mentre el seu marit i el seu estimat es batien en duel per ella. Els dos homes lluitaven i arremetien les seves espases amb la finalitat d'acabar amb la vida del contrari. El senyor Montbell va donar un colp en fals i va caure en el sòl indefens i sense espasa. Era el moment oportú perquè Fernan acabés amb la seva vida, ja que la punta de la seva espasa acariciava el coll del senyor Montbell, però no ho va fer, ell ja estava satisfet, sabia que passaria la resta de la seva vida al costat de la seva estimada. Els dos enamorats van prendre el seu camí cap al castell quan el senyor Montbell, irritat i ple de fúria va emprendre contra Fernan clavant-li la seva espasa. Fernan jeia mort en el sòl. Maria inundada de tristesa es va llevar la vida en el llac, on els dos enamorats es van donar el seu primer petó.
viernes, 30 de octubre de 2009
Els trobadors i les trobairitz
Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana, malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya. La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el occità, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catàla eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el occità, cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica; i el català, en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territorio d’Occitània, de Catalunya i el nord d'Itàlia
La dona és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica, se l'anomena midons (masculí: el meu senior) i manté una relació amb el trobador.
D'aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge.Moltes vegades s'estableix, com hem dit, una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqüència, el trobador parla de la seva senyora natural gairebé com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny). La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi.
El marit de la dama, com a tercer vèrtex del triangle Amorós, és presentat negativament, i se l'anomena gilós. El gilós considera la seua esposa com a objecte de la seua propietat i constitueix el principal impediment per a que el trobador aconsegueixi el joi o felicitat amorosa.
Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guilhèm d'Aquitània, al Papa Climent IV o el famós rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lleó. També podem anomenar a altres personatges de la noblesa com el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de Marcabru, que començà com a joglar. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), sempre de la noblesa com la comtessa de Dia.
L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès.
Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria. Solament en algun cas molt excepcional tingueren veu en el seu propi destí. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a dependre del marit.
El casament, creat per l’aristocràcia, era un contracte polític i econòmic destinat a enfortir aliances i a garantir la propietat de les grans famílies de terratinents
L’amor i l’afecte tenien poc a veure amb el matrimoni. La dona havia de parir fills, i el seu èxit en aquesta funció era la mesura de la seua utilitat. Si fracassava una i altra vegada, ja fóra perquè era estèril o perquè només paria filles, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col·locada en un convent. No tenia cap defensa legal, ni se li permetia estar sense marit durant molt de temps; el repudi era seguit d’un nou casament tan aviat com es trobava el marit adequat. En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho considerava delicte.
L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva, que fou la primera pecadora. Els misògins més assenyalats d'aquells temps consideraven la dona com la porta del dimoni, la patrona de la perversitat, la mossegada de la serpent. La procreació era un mal necessari i per això el matrimoni s’acceptava, tot i que amb desgana.
També hi havien dones trobadores anomenades trobairitz, que van ser poetes occitanes del segle XII. Les trobairitz eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana
Les relaciones amoroses citades pels trobadors i les trobaititz guarden relació amb algunes relacions amoroses de l’actualitat. Avui en dia encara hi ha gent que es casa per la conveniencia; però, es clar, també hi ha relacions en l’època trobadoresca de carácter amorós, al igual que en la actualitat.
jueves, 29 de octubre de 2009
L'amor
Amor, què paraula més difícil per a difinir, no creus? Cada persona veu l'amor de distinta manera, des de distints punts de vista, depenent de les experiències amoroses que cada persona haja tingut..Com seria l'amor per a tu?
Des del meu punt de vista i a partir de les meues experiències amoroses, per a mi l'amor por arribar a ser tan plaent i et pot aportar tanta felicitat, com pot arribar a ser dolorós i infeliç. Açò depén, sobretot, de la persona de la qual t'enamores, el meu problema és que sempre busque amors impossibles, serà que 
m'agraden els reptes? Tal vegada, però això no és el que importa ara.
m'agraden els reptes? Tal vegada, però això no és el que importa ara.L'amor és un sentiment que mai saps quan va a aparéixer, quan menys t'ho esperes estàs plorant per eixe amor que et fa patir, eixe amor que és tan imprescindible per a tu, però de veritat és tan imprescindible com ens creiem? Jo crec que no, li donem més importància de la que te. Què passa si passem la nostra vida sense un acompanyant amorós, això comporta a no ser feliços? Crec que l'amor no és el factor principal per a poder ser feliç, cal destacar que l'amor és una part important de la nostra vida, un cúmul de sensacions que cap altre sentiment pot aconseguir. Hi ha gent que creu en l'amor etern, què penseu? Jo crec que l'amor etern existeix, però només unes quantes persones privilegiades poden gaudir d'ell.
L'amor és una sensació de carència, de necessitar tindre a la persona amada cada moment de la teua vida, voler abraçar-la i besar-la, compartir les teues penes i èxits amb ella; en realitat, és com un amic més pròxim. Has sentit alguna vegada açò o ho has cregut sentir? Al formular aquesta pregunta vull dir que hi ha gent que creu haver estat enamorat, però estar enamorada no sols es dir et vull, si no també és saber demostra-ho a partir de la confiança, fidelitat i el respecte mutu.
És molt fàcil dir te vull, fins un xiquet de tres anys sap dir-ho, lo difícil es demostra-ho.
Diuen que les dones patixen més que els homens, jo crec que no, jo creu que pateixen per igual, ja que quan t'enamores dóna igual el sexe, dóna igual la raça, les cultures; sols importa els teus sentiments i, es clar, els de l'altra persona també.
Quan s'està enamorat d'una persona i a eixa persona si li acaba l'amor, açí és quan es comença a patir, quan desitges no haver-te enamorat, quan desitges no haver conegut a la persona que tant de mal t'està fent.
Només es te un amor verdader? Aquesta pregunta no vos la puc contestar, m'he enamorat com qualsevol adolescent, he patit com qualsevol persona, però no sóc capaç de dir-vos si verdaderament he sentit l'amor verdader, vosaltres si?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
