Com s'ha de comportar en classe

La conducta dels alumnes dins del centre escolar es dividix en cinc punts: el respecte i camaraderia, la puntualitat i faltes d'assistència, la higiene, no utilització d'aparells electrònics i la vestimenta.

Per a començar, m'agradaria parlar de la puntualitat i de l'assistència a les classes, ja que açò és un punt clau per a poder per a poder aprovar l'assignatura; no sols per l'interés que li demostres al professor per la seua assignatura, sinó també pels coneixements que adquirixes a l'assistir a les classes. Ací també es valora la participació en l'aula.

El següent punt seria el respecte que es deu de tindre, tant als professors com als companys. A l'hora de dirigir-te a un professor ho has de fer amb modals i consideració, ja que no pots fer-ho ordinàriament i amb descortesia. D'altra banda, has de tractar amb deferència i tolerància les opinions de les teues companyes, indiferentement de que siguen diferents a les teues.

A continuació parlaré sobre la higiene. Els alumnes han d'acudir a les classes nets i amb bona olor, ja que a ningú li agrada tindre un company de taula que olga a corral. Després de realitzar les classes d'educació física és convenient que els alumnes disposen d'una altra camiseta per a canviar-se-la, com també d'una bossa de neteja on guardaren els instruments necessaris per a una correcta sanitat.

De la mateixa manera que es cuida la higiene s'ha de cuidar la vestimenta, ja que també seriosa un acte de respecte cap als professors i alumnes. No és convenient que els alumnes utilitzen vestimentes que pogueren ofendre als altres, com podria ser una esvàstica o signes feixistes. També podria ser un acte irrespectuós la utilització d'escots i minifaldes en quant a les dones.

Finalment, parlaré dels dispositius electrònics que poden portar els alumnes a l'institut. Estos estan terminantment prohibits, ja que poden alterar l'orde de les classes i distraure l'atenció dels alumnes.

Crònica de 4º d'ESO

Este curs va ser diferent dels altres. Totes les meues amigues havien passat a primer de batxiller, menys Alba i Eva. Vaig tindre molta sort que em tocara la classe que em va tocar.

En un principi només coneixia dos persones, però a mesura que passava el temps la relació amb la majoria de la classe va canviar. Vaig fer molta amistat amb Lorena, ella va fer que quelcom dins de mon canviara. Era el segon quart que feia i ella em va fer reaccionar, és a dir, em va fer veure que vàlua per a estudiar, que podia traure'm el graduat i molt més. Gràcies al seu suport i al d'Enrique vaig decidir seguir amb els meus estudis i començar el batxiller, ja que jo tenia pensant a fer un mòdul.

Lorena aparecío com un angel caigut del cel, ja que va entrar en la meua vida en un dels moments més difícils, encara que gràcies al seu suport va fer que tot allò es quedara en records del passat. Em va ajudar a obrir els ulls i donar-me compte que no vàlia la pena estar com estava.

El curs no me va anar res mal, vaig aprovar tot, encara que en els dos últims mesos vaig haver d'estudiar molt, ja que tènia alguna recuperació. Es pot dir que en aquestos dos mesos vaig estudiar tot el que no havia estudiat durant el curs. Vaig haver d'aprendre'm cinc temes de literatura, i ho vaig fer en dos dias! Sempre he sigut una xica que ho deixa tot per al final... La sorpresa per al meu va ser el dia d'arreplegar la nota. Un 7,5! No m'ho creia. La professora em va donar un poc el discurs, però tenia raó. Em va dir que podia haver aprovat perfectament l'assignatura amb un notable i no amb un suficient si m'haguera esforçat des d'un principi.

Este curs va ser inoblidable, vaig fer amistat amb gent amb què mai pensaria que la tinguera. Es pot dir que este curs va marcar la meua vida.

Les meues companyies van canviar, per la qual cosa també ho va fer la meua relació amb els meus pares. Confiaven més en mon i em deixaven més llibertat. Record que vaig començar a eixir de festa. Les meues amigues i jo solíem anar a Piràmide, una discoteca que estava a Cabanes que temps després va tancar. Cantells records tinc entre eixes parets, quantes festes, balls, borratxeres i rialles m'he apegat allí.

Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 (oficialmente denominats Jocs de la XXIX Olimpiada) es van realitzar en Pekín,nota 1 capital de la República Popular Xina, entre el 8 i el 24 d'agost de 2008.

L'esdeveniment esportiu va comptar amb 302 proves en 28 deportes2 en les que van participar uns 10.902 atletes provinents de 204 comités olímpics nacionals.

Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 es van convertir en l'esdeveniment més costós de la història olímpica, aconseguint un cost que hauria superat els 41.000 milions de dòlars, quasi triplicant el pressupost final del seu antecessor, els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Crònica de 3º d'ESO

En aquest curs si vaig notar eixe canvi del què es parla, ja que s'incorporaven noves assignatures com a Física i Química. Les notes van baixar un poc, recorde que en la primera avaluació vaig suspendre dos, una de les quals vaig recuperar en la segona. A final de curs vaig passar a 4t amb zero assignatures suspeses.
En aquest curs vaig començar a anar amb un grup de gent que la seua major preocupació no era exactament la d'estudiar, és a dir, eren els pispes de Grapa. Amb això no vull dir que no foren bones persones, ja que amb algun d'ells tinc una gran amistat, com amb Enrique, Gustavo, Sonia, Aitor...

La relació amb els meus pares eixe any va canviar, ja no tot era tan bonic com abans. Discutíem més, ja que no els agradaven les meues companyies. Van decidir distanciar-me d'ells a base de càstics, encara que me'ls botava ja que els meus pares treballaven fins a les huit de la nit. Amb aquesta edat qui fa cas als pares? Si en l'única cosa que penses és que tot el que fan aquestos va en contra teu i fins que no creixes no et dónes compte que tot ho fan pel teu bé. I és el que em va passar, fins que no vaig créixer no em doní compte que eixes companyies no eren les corresponents per a mi.

En el voleibol també van canviar les coses, vaig tindre problemes amb el meu entrenador, igual que més xiquetes, per comentaris negatius que aquest dispersava pel club sobre nosaltres. La casualitat és que les xiquetes, amb les que l'havia pres, havíem sigut seleccionades per la Selecció Valenciana per a jugar el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques. Mai vaig entendre aquesta reacció; ja que jo, en el seu lloc, estaria orgullosa de què quatre jugadores meues formaren part d'eixe equip.

Sempre s'ha dit que la vida es regix a partir de decisions, i jo ací vaig haver de prendre una important. Vaig decidir deixar-me el voleibol, ja que no aguantaria més humiliacions del meu entrenador.

Em van realitzar diverses ofertes perquè m'anara a jugar a altres equips, com a Canàries o Benidorm, però havia d'anar-me'n a viure en la localitat on triara, per la qual cosa no vaig acceptar. No sóc egocèntrica ni em creia una estrela com deia el meu entrenador, em limitava a realitzar positivament la meua ocupació donant-ho tot en el camp. Vaig estar un any sense jugar, en el que no feia cap cosa bona. M'explique: com ja he dit anteriorment, les meues companyies no eren les correctes, pel que la meua conducta va canviar i amb ella els meus vicis. No m'agradaria recordar eixa època ja que vaig perdre un any d'estudis, ja que vaig repetir el primer quart que vaig fer. Eixe any de curs m'ho vaig prendre com un any sabàtic, ja que no anava quasi a classe. Em passava els matins en la plaça amb amics, alguns del quals tampoc anaven a classe. Van caure sis assignatures. Normal. Vaig repetir el curs, però mai m'imaginària que el curs següent seria tant diferent i especial.

Aquest any va ocorrer un desgràcia als Estats Units. L'huracà Katrina va ser un dels ciclons tropicals més mortífers, destructius i costosos que haja impactat a Estats Units en dècades. Katrina va formar part de la Temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2005. Va ser la tercera tempestat més poderosa de la temporada.

Va ser un gran cicló tropical que va assotar el sud i el centre dels Estats Units a l'agost de 2005. Va produir grans destrosses a Florida, Bahames, Luisiana i Mississipí, incloent quantiosos danys materials i greus inundacions. Va tocar terra en la costa de Luisiana el 29 d’agost convertit en un huracà categoria 3, i a pesar que en l'últim moment es va desviar lleugerament de la seua ruta, que travessava directament la ciutat de Nova Orleans, es va produir una gran devastació en la mateixa i en zones pròximes. Pels danys produïts, es va convertir en un dels huracans més devastadors als Estats Units en la història recent, i potser serà el major desastre natural en la història d'eixe país.S'estima que el Katrina va causar danys materials per 75 mil milions de dòlars nord-americans, convertint-se en l'huracà més costós en la història dels Estats Units; la tempestat va causar la mort a 1.836 persones, convertint-se en l'huracà més mortífer dels Estats Units des de l'Huracà Okeechobee de 1928.

Crònica de 2º d'ESO

El primer dia de classe, com l'any anterior, vaig quedar amb un parell d'amigues abans; encara que ja no teníem eixe nervi de la primera vegada. Ja havíem mirat les llistes, per la qual cosa ja sabíem els companys que anàvem a tindre, molts havíem estat l'any passat junts. Quan les classes van començar em vaig aplicar als estudis, per la qual cosa no vaig tindre cap problema en aprovar el curs.

Em recorde que eixe any vaig conéixer a Juan, un company de classe amb què compartia molts moments de rialla. Vam fer una gran amistat que inclús perdura anys després.

En el tema de l'esport tot eren progressos, el meu equip cada vegada era mes bo. La preparació física era dura, ja que havíem de precisar d'un rendiment adequat; però, al mateix temps, era gratificant, ja que tot l'esforç es reflectia en les nostres victòries. Enguany, en el 2004, vam quedar campiones autonòmiques infantils de la Comunitat Valenciana." Aquest any, quatre companyeres i jo, vam ser seleccionades per a jugar amb la Selecció Valenciana.

La meua amistat amb la majoria de les meues companyes era immensa, sobretot amb Patri, Jeni, Elena, Mar, Marta i Ainara. El féiem tot juntes, recorde vesprades en el cine, donant una volta pel grau o jugant a volei-platja. Sobretot, vaig fer molta amistat amb Ainara, va ser i és com una germana per a mi. Ella és un any més major que jo i sempre em va ajudar i ajuda quan he necessitat qualsevol cosa, quan he tingut algun problema, quan necessite algun consell... Puc resumir-la en una frase: la millor persona que existix en el món sanser!

En el tema de l'amor, enguany experimente el que era tindre novio. Era del voleibol i es cridava David. Vam ser novios durant cinc mesos. Em recorde del primer bes que ens vam donar: estàvem en el cine, veient una pel·lícula de por, quan en un moment d'esglai em vaig agafar a ell. Els nostres ulls es van mirar, i em va besar.

Tot va acabar quan va començar a l'estiu, ell sempre estiuejava en el seu poble, per la qual cosa a penes ens veuríem. Decidim deixar-ho, però quedem com a bons amics.

L'aniversari d'eixe any va ser un dels millors. Els meus pares, orgullosos de les notes, van decidir regalar-me el pirsing que tant els havia demanat. Recorde que em van acompanyar ma mare la meua germana i Ainara. Estava súper nerviosa, pensava que em doldria moltíssim i en quant em vaig despistar, ja ho tenia fet.

Enguany va ocórrer un dels pitjors successos a Espanya. L'11 de març va haver un atac terrorista en quatre trens de la xarxa de Rodalia de Madrid. Es tracta del major atemptat comés a Europa fins a la data, amb 10 explosions quasi simultànies en quatre trens a l'hora punta del matí (entre les 07:36 i les 07:40). Més tard, després d’un intent de desactivació, la policia detonaria, de forma controlada, dos artefactes que no havien esclatat, desactivant un tercer que permetria, gràcies al seu contingut, iniciar les primeres perquisicions que conduirien a la identificació dels autors. Van morir 191 persones, i 1.858 van resultar ferides.

Crònica de 1er d'ESO

Qui em diria a mi que la meua vida canviaria tant al arribar a l'institut? Tot va començar el 19 de setembrede de 2003, tots els meus amics del col·legi, nerviosos pel primer dia de clase, vam quedar un miqueta abans per a anar tots junts.

En el primer dia d'institut no es donava clase, sols s'anava per a que te donaren l'horari i coneixer, i que te conegueren, el profesors que t'havien de donar classe durant tot l'any.

La semana següente va ser una miqueta de caos, ja que l'institut per a nosaltres era gegant, amb milions d'aules. Nosaltres, inocents, debiem de aprendre-nos cada assignatura en l'aula corresponent on tocava, puesto que de vegades haviem de traslladar-nos a altra classe.

Quan ja ens vam organitazar, vam començar a formar una gran pandilla, respecte al companyerisme en la classe. Alguns ens coneixiem d'anar a l'escola junts, però altres, es van introduïr en la nostra amistad.

Les notes d’quest curs van ser molt bones, no vaig notar eixe canvi tan bursc del que parle tot el món quan passes a l’institut.

M’enrecorde d’aquest curs perque va ser mol significatiu per a mi, ja que gràcies a la meua professora d’educació física vaig començar en el món del voleibol. Aquesta profesora em va proposar per a que entrenara en el club L’illa Grao, ja que un dels entrenador de la categoria infantil femenina anava buscant gent per a entrenar-les. Jo en el col·legi ja havia entrenat durant l’ultim curs pel que ja tenia una idea.

Per a mi el voleibol no ha sigut sols un esport, ha sigut la al·legria de cada dia, es un conjunt de tots els somnis de la meua vida, els recorts del passat i la alegria del moment. Alguns dels moments més tristos de la meua vida han sigut causats pel voleibol i alguns del moments més feliços també han sigut motiu de practir aquest esport.

Els entrenaments eren intensos, apreniem cada dia més i cada vegada m’agradaba més, anava més agust a entrenar. Poc a poc vaig conèixer a tot el món que hi havia en el club. Aquest any no vam guanyar molt, vam quedar primeres de la Comunitat Valenciana però no vam poder classificar-nos per al campeonat d’Espanya. Gràcies a la preparación tècnica i física que em va proporcionar aquestos entrenaments vaig ser elegida per a jugar en la Selecció Valenciana. Milions de recorts em revolen pel cap..

Recorde que aquest any va naixer la meua cosina Thais. Vam fer una festa de celebración en la casa dels meus oncles. Estavem tots junts menjant i bevent tot el que havien preparat.

M'agradaria ressaltar la restructuració del codi penal que va tindre lloc el 7 de febrer d'aquest any. Esta restauració consistix en la intrudicción de l'increment i compliment íntegre de les penes per als condemnats per terrorisme i crims greus. També m'agradaria destacar el desbordament, que va tindre lloc el mateix dia, del riu més cabalós d'Espanya, l'Ebre. Aquest va inundar uns quants municipis i va obligar el desallotjament de quasi un miler de persones.

Comentari dels capítols XII,XIII i XIV

En aquestos últims tres capítols es cominen diferents actitus, avans no vistes, d'alguns dels personatges, com poden ser Tirant, Plaerdemavida i la Viuda reposada. Anem a analitzar-los per ordre. Primer, Tristy adopta una actitut nova, deixa a un costat aquell amor cortés que sentia per Carmesina i renaix en ell, per dir-lo d'alguna manera, un amor més plaenter i carnal, ja que aplegue, fins i tot, a ficar-se dins el llit de Carmesina mentres dormia, damunt els dos estaven nuets! Per altra banda, Plaerdemavida recobreix molta importància al final del relat, ja que fa d’intermediaria entre els dos enamorant, ademés, intenta persuadir a l’Emperador per a que vulga a Tirant com a espós de la seu filla. Aquest personatge adopta una actitut molt compasiva i generosa amb l’amor de Tirant i Carmesina, ja que fa el que està en les seus mans per a que aquést amor funcione. Per últim tenim a la Viuda Reposada, qui pels seus cels i enveja respecte a l’amor que sentien els dos amants, s’inventa una infidelitat per part dels dos, la qual cosa desenvoca en l’enfadament entre Tirant i Carmesina.

Comentari del capítols X-XI

Aquesta part del relat narra l'última batalla de Tirant, però al contrari de les demés, aquesta es per mar. A pesar d'això, Tirant segueix tenint una estrategia, aquesta vegada aconsejatda,per part, per un home seu. Com en cada batalla que s'ha utilitzat una estrategia, Tirant, els reis, els ducs, comptes i demés cavallers, han eixit vencedors cara els seus enemics.

Ja que es l'ultima batalla que consta en aquest relat, vull fer un comentari general del que m'ha paregut la persona de Tirant com a cavaller. Com a cavaller, he de resaltar l'astúcia i intel·ligència en la que converteix les coses quotidianes en armes contra els enemics, com ocorre en aquesta batalla amb les llums que fiquen a les naus per atemorir als enemic. Tirant te una fomació basada en les virtus com a cavaller i com a persona lleial i honrada als seus ideals. En cada una de les batalles aquest cavaller a utilitzat, no sols les armes com objecte, como poden ser les llanses o les espases; si no també, a utilitzat les armes mentals i cognitives que poseeia per a dur a terme la victoria de cada una d'aquéstes.

Per últim, destaque la força que atesore aquest cavaller, ja que a pesar d'estar ferit seguix convatint, perque avans de demostrar la covardia que demostren aquells cavallers pusilànims, perd la vida en la batalla.

Comentari sobre el capítol IX

Aquest capítol narra el primer encontre carnal entre Carmesina i Tirant. Aquest moment es compartit amb Estefania i Diafebus, els quals també senten un gran amor entre ells.
Vull destacar la llealtat i respecte de Tirant, no sols en temes de guerra, sino també en temes d'amor, ja que que aquést considera les desicions que la princessa pren. També m'agradaria resaltar la diferència que hi ha entre les dos relaciones anterios, ja que la de Estefania i Diafebus es un amor més plaenter, ja que no aguanten la passió que els envolta, no per això vull dir que el seu amor no siga sincer; per aquesta raó la donzella de la princessa perd la virginitat aquella nit, al contrari de Carmesina, que es lleial a les seus creènces.
Per altra banda, Plaerdemavida, donzella de Carmesina, s'entremetreix en la relació de les dues parelles anterios pel fet de tenir resentiment per l' àbsencia del seu amat Hipòlit.

Comentari sobre els capítols VII-VIII

En aquesta part del relat es segueix tenint en compte les virtuts i la intel·ligència que poseeix Tirant lo Blanc cap a les lluites, ja que ens tornen a deleitar amb una de les seus estrategies. He de dir que en un principi, aquesta estrategia no m'inspirava un bon final, pero l'ingini i l'astusia de la que presumeix aquest cavaller m'ha fet contradirme i adornarme de la bona actuació, tant de Tirant com del seus homes, a accepció del Duc de Macedònia, qui vol a acabar amb la vida del Capità a traïció, fet que és vegut pels fidels companys de Tirant, Hipòlit i Pírimus. També hi ha una mala actuació per parte del cosí de Tirant, Diafebus, qui no seguiex les ordes que aquést li dona cara la batalla, la qual cosa desenvoca en l'enfadamente del Capità, qui per culpa d'aquest incumpliment no porte a cap l'objectiu de matar al Soldat i fer prisioner al rei d'Egipte. A pesar del citat amb anterioritar referit al mal comprotante del seu cosí, Tirant el premia amb el títol del Gran Conestable i amb el comtat de Sant Àngel.

Comentari sobre els capítols III,IV,V i VI de Tirant lo Blanc

Aquestos quatre capítols relaten una de les guerres que te al llarg del relat el cavaller Tirant. En aquesta part, Joanot Martorell, a volgut destagar l’ingeni, intel·ligència i astúcia que poseia Tirant lo Blanc explicant-nos les estrategies que es realitzaven en cada una de les batalles d’aquést i dels sus homes; com ha fet en aquesta part quan narra, de manera molt presica i fent afermament a les agudes ordes que el seu capità li’ls donava; com Tirant, amb la estratègia de les egües, vens als moros en Pelidas.Joanot Martorell, tembé ha volgut fer una contraposició entre l’amor i la guerra, ja que, per altra vanda del citat amb anterioritar, el autor també ens fa referència a l’amor de Tirant per Carmesina quant aquést s’entera de la partida d’aquésta cap a Hongria, perque per a ell seria una incertitut el estar separat de la seua amada; o també quan Tirant li demana la camisa a Carmesina com amulet en la batalla.Per altra vanda, i sense eixir-nos de les característiques propies d’un bon caballer, Tirant refecteix la bondat i generositat propies de un home de be, ja que tracta als seus homes amb respecte i els premia pels actes ben fets que aquestos porten a terme durant el relat.Per últim, el que vull destacar en aquest fragmente del relat és la valentia y serenitat amb la que el cavaller afronta la traïció de Macedònia i accepta el desafiu que el rei d’Egipte el proposa, respectivamente.

Comentari sobre els capítols I-II de Tirant lo Blanc

En aquesta parte del llibre es pot veure la importància que es donen a les virtuts i als ideals dels cavallers, en especial de Tirant. Aquest personatge es una clar exemple de cavaller virtuós y leial. Però, en concret, en aquesta part del llibre es fa referència a l'amor que es tenen Tirant i Carmesina, aquest amor no sols és un amor cortés, sino també un amor plaenter i carnal, ya que la primera vegada que Tirant veu a Carmesina, aquést queda assombrat per l'hermosura del seus pits. La manera en la que aquést desideix declarar-se a Carmesina es un tant extraordinària, ja que oculta temporalment la resposta a la pregunta de, de qui estava enamorat a partir d'unes habilitats mentals i coneixements del "joc" de l'amor. Grácies a aquestes habilitats, que tant sorprenen a Carmesina, Tirant consegueix l'atenció de la princesa.

Carmesina, per altra banda, també li reconeix el seu amor quant Tirant li vol besar la mà per damun, com acte senyorial i aquésta li diu que no, que per la palma, ja que te un significat amorós.

Anàlisi del poema d'Ausiàs March: "Cants d'amor"

1. Tema.

Tracta sobre el pesimisme. Prefereix la mort abans que la vida a causa d'un amor no correpost.

2. Contingut.

En la primera cobla el autor, Ausiàs March, ens presenta el patiment que te el trobador per no poder estar amb la seua amada, per la qual cosa diu que no vol viure.En la segona cobla diu que la mort va en captura del poeta ja que aquesta va a per la gent que no la busque, però amb ell fa una excepció.En la tercera, el poeta representa la seua vida com a tràgica.En la cobla quatre, s'asombra per la capacitat d'estimar dels amadors, però aquestos es adonen que l'amor pot ser dolorós, la qual cosa desenvoca en que mai més tornaran a sentir l'amor per no sentir dolor.En la quinta cobla, Ausiàs diu que tothom s'ha de compair d'ell perquè és el més desgraciat del món. La tristor li recórreix pel cos furtant-li l'humot i ningú l'ajuda.Per últim, en la tornada, el poeta crida a la seua amada i le diu que prompte es morirà perqè ja no te ninguna esperança respecte al seu amor i que la seua ànima es quedarà en món.

3. Estructura.

• E. Externa: aquest poema conta de cinc cobles, cada una de vuit versos de art major, decasíl·labs. També te una tornada de llargaria més curta que les cobles, que està formada per quatres versos decasíl·labs també.
  
• E. Interna: en el poema podem distinguir tres parts atenent als protagonistes de cada cobla i al contingut:
  -1ª part. Consten les cocles I, II i III. Açí es fa una personificació de la vida i de la mort amb qualitats contràries.
  -2ª part. Consten les cobles IV i V, Açí el poeta parla en primera person i es presenta com model en qüestions amoroses.
  -3ª part. Consta la tornada. Açí el poeta es dirigeix a la seua amada, on li fa un resum i una conclusión de tota l'exposició poètica.

4. Figures retòriques.

• Antítesis: Figura que consisteix en contraponer una frase o una paraula a una altra de significat contrari. V-3
• Interrogacions rotòriques: pregunta que no espera respuesta. V-4
• Invocacions. V-1
• Personificació: Figura que consisteix en atribuir a les coses inanimades o abstractes accions i qualitats propies d'èssers animats,o a els èssers irracionals les propies de l'home. V-9
• Paradoxa: figura de pensament que consisteix en emplear expresions o frases que expresen contradicció. V-15 y V-16
• Hipérbole: figura que consiteix en augmentar o disminuir exageradament la veritat d'aquello del que es parla. V-33, V-34, etc.
• Metàfora: figura que consiteix en utilitzar una paraula o frase per altra amb la que guarda un símil no expresat. Cobles II y III, on hi ha una al·legoria que es tracta de una succeció de metàfores amb un sentit recte y altre figurat amb la finalitat d'expresar una cosa per altra distinta.
  

5. Anàlisis métric.

En els versos decasíl·labs hi ha una censura formant dos hemistiquis de quatre i sis síl·labes. Els versos tenen una rima anomenada crencreuada que segueix el següent esquema: ABBA/CDDC/CEEC... Es tracta de una rima consonant.

6. Valoració personal.

Aquesta poesia m'ha presentat alguna complicació a l'hora d'entendre-la però a medida que la hem treballat se m'ha facilitat la feina i me ha adonat de la història que ens vol contar i dels sentiments que ens vol transmetre amb les caracterítiques propies de Ausiàs March. El tema característic de March es la vida i la mart, el pesimisme per un mal d'amor, però el que March ens vol plantear és que l'amor dels trobadors cap a la dama és merament físic o va més enllà? Aquesta pregunta es la que vol contestar Ausiàs en el seu poema.

Aquesta poesia la vam fer Eva Pérez i jo, la hem titulat "Vostra pell rosada"
Esperem que us agrade! =D

Sou vos la meua donzella amada,
sou vos la meua desesperació.
Mor per besar vostra pell rosada.
Per a mi vos sou una obsessió.

Pense, vos, la donzella de ma vida
si algun dia pugau ser mia.
Quant temps hauré d'esperar-vos amada?
Quant temps sense vostra pell rosada...

Activitats de després de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

ACTIVITATS 1

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.

2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.ISOLDA DE LES BLANQUES MANS

3. Qui explica tota la història?

UN JOGLAR

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN

5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.

TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.


ACTIVITATS 2

6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:

1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E

D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.
B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.
E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...

7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:

GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.

8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:

LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR

9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.


AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA

Activitats d'abans de llegir "El romanç de Tristany i Isolda"

Capítols de l'I al V

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.


Capítols del VI al X

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.


Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû.

21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.


Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

Història d'enamorats

Tot va començar una nit de festa a casa dels senyors Montbell. Era una nit perfecta, amb el seu sopar i convidats privilegiats en els quals estava Fernan, un cavaller del senyor Montbell. Tots vestien els seus millors vestits i lluien les seves millors joies, ja que els Montbell eren persones de prestigi. Quan el sopar es va acabar va començar el ball, tots estaven alegres excepte la senyora de Montbell, ella romania asseguda en la seva cadira seriosa i sense dirigir-li la paraula a ningú. Fernan que passava per allí la va veure i li va preguntar què és el que li ocorria, al que aquesta li va respondre que no era feliç, que no li trobava sentit a la seva vida a pesar que estava envoltada de riquesa i privilegis, que ella necessitava un home en la seva vida que li complementés però que encara no havia aparegut. Fernan la va contestar que no tingués pressa, que si més no l'hi esperés aquest amor tan desitjat arribaria. Van passar els dies i Maria, que així és com es cridava la senyora Montbell, passejava pel castell com un ànima en pena, buscant al seu estimat. Fernan i Maria es creuaven de tant en tant pels passadissos, es dirigirien mirades i, de vegades, buscaven un buit per a poder parlar i comentar-se què tal els anava. Quan tots s'anaven a dormir, Maria sortia de la seva estança i es dirigiria al jardí on passejava i mirava les estrelles. Una nit es va trobar amb Fernan, que tornava de caça, Maria li va preguntar si tenia cinc minuts, que tenia una cosa molt important que dir-li. Fernan va acceptar sense dubtar-lo. Maria li va dir que ja havia trobat a l'amor de la seva vida, Fernan que l'escoltava amb un somriure en la cara, a l'escoltar-li dir això la tristesa va envair la seva cara, ella li va dir que era un cavaller molt aposto, que mai s'hagués imaginat que ho arribaria a voler, però que el temps va passar entre ells i que la relació que tenien es va anar consolidant. Fernan curiós però alhora apesarat, li va preguntar a la dama de què cavaller es tractava, ella sorpresa li va preguntar que com podia dubtar-lo, que era ell. Els dos es van fondre en un petó apassionat, ja que Fernan sentia el mateix per ella, però per respecte al seu senyor no li va dir gens.
Els dos amants es veien d'amagat, es mostraven el seu amor a pesar que fora en silenci. Tot anava sobre rodes, fins que un dia un servent del castell els va veure una nit preciosa en el jardí. Li va faltar poc temps per a contar-se'l al seu amo, cosa que va derivar la fúria d'aquest. El senyor Montbell li va proposar un duel, qui sortís victoriós es duria a la dama. Fernan va acceptar sense dubtar-lo, ell volia passar la resta de la seva vida amb Maria, li donava igual que obstacles hauria de sobrepassar. A primera hora del matí de l'endemà, els dos homes jeien en el jardí preparats amb les seves espases per a deliberar qual dels dos es quedava amb la dama. Maria romania perplexa i morta de por mentre el seu marit i el seu estimat es batien en duel per ella. Els dos homes lluitaven i arremetien les seves espases amb la finalitat d'acabar amb la vida del contrari. El senyor Montbell va donar un colp en fals i va caure en el sòl indefens i sense espasa. Era el moment oportú perquè Fernan acabés amb la seva vida, ja que la punta de la seva espasa acariciava el coll del senyor Montbell, però no ho va fer, ell ja estava satisfet, sabia que passaria la resta de la seva vida al costat de la seva estimada. Els dos enamorats van prendre el seu camí cap al castell quan el senyor Montbell, irritat i ple de fúria va emprendre contra Fernan clavant-li la seva espasa. Fernan jeia mort en el sòl. Maria inundada de tristesa es va llevar la vida en el llac, on els dos enamorats es van donar el seu primer petó.

Els trobadors i les trobairitz

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana, malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya. La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el occità, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catàla eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el occità, cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica; i el català, en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territorio d’Occitània, de Catalunya i el nord d'Itàlia

La dona és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica, se l'anomena midons (masculí: el meu senior) i manté una relació amb el trobador.
D'aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge.Moltes vegades s'estableix, com hem dit, una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqüència, el trobador parla de la seva senyora natural gairebé com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny). La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi.
El marit de la dama, com a tercer vèrtex del triangle Amorós, és presentat negativament, i se l'anomena gilós. El gilós considera la seua esposa com a objecte de la seua propietat i constitueix el principal impediment per a que el trobador aconsegueixi el joi o felicitat amorosa.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guilhèm d'Aquitània, al Papa Climent IV o el famós rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lleó. També podem anomenar a altres personatges de la noblesa com el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de Marcabru, que començà com a joglar. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), sempre de la noblesa com la comtessa de Dia.

L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès.
Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria. Solament en algun cas molt excepcional tingueren veu en el seu propi destí. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a dependre del marit.
El casament, creat per l’aristocràcia, era un contracte polític i econòmic destinat a enfortir aliances i a garantir la propietat de les grans famílies de terratinents
L’amor i l’afecte tenien poc a veure amb el matrimoni. La dona havia de parir fills, i el seu èxit en aquesta funció era la mesura de la seua utilitat. Si fracassava una i altra vegada, ja fóra perquè era estèril o perquè només paria filles, era repudiada i tornada a casa dels seus pares o col·locada en un convent. No tenia cap defensa legal, ni se li permetia estar sense marit durant molt de temps; el repudi era seguit d’un nou casament tan aviat com es trobava el marit adequat. En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho considerava delicte.
L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva, que fou la primera pecadora. Els misògins més assenyalats d'aquells temps consideraven la dona com la porta del dimoni, la patrona de la perversitat, la mossegada de la serpent. La procreació era un mal necessari i per això el matrimoni s’acceptava, tot i que amb desgana.

També hi havien dones trobadores anomenades trobairitz, que van ser poetes occitanes del segle XII. Les trobairitz eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana

Les relaciones amoroses citades pels trobadors i les trobaititz guarden relació amb algunes relacions amoroses de l’actualitat. Avui en dia encara hi ha gent que es casa per la conveniencia; però, es clar, també hi ha relacions en l’època trobadoresca de carácter amorós, al igual que en la actualitat.

L'amor

Amor, què paraula més difícil per a difinir, no creus? Cada persona veu l'amor de distinta manera, des de distints punts de vista, depenent de les experiències amoroses que cada persona haja tingut..Com seria l'amor per a tu?

Des del meu punt de vista i a partir de les meues experiències amoroses, per a mi l'amor por arribar a ser tan plaent i et pot aportar tanta felicitat, com pot arribar a ser dolorós i infeliç. Açò depén, sobretot, de la persona de la qual t'enamores, el meu problema és que sempre busque amors impossibles, serà que m'agraden els reptes? Tal vegada, però això no és el que importa ara.

L'amor és un sentiment que mai saps quan va a aparéixer, quan menys t'ho esperes estàs plorant per eixe amor que et fa patir, eixe amor que és tan imprescindible per a tu, però de veritat és tan imprescindible com ens creiem? Jo crec que no, li donem més importància de la que te. Què passa si passem la nostra vida sense un acompanyant amorós, això comporta a no ser feliços? Crec que l'amor no és el factor principal per a poder ser feliç, cal destacar que l'amor és una part important de la nostra vida, un cúmul de sensacions que cap altre sentiment pot aconseguir. Hi ha gent que creu en l'amor etern, què penseu? Jo crec que l'amor etern existeix, però només unes quantes persones privilegiades poden gaudir d'ell.

L'amor és una sensació de carència, de necessitar tindre a la persona amada cada moment de la teua vida, voler abraçar-la i besar-la, compartir les teues penes i èxits amb ella; en realitat, és com un amic més pròxim. Has sentit alguna vegada açò o ho has cregut sentir? Al formular aquesta pregunta vull dir que hi ha gent que creu haver estat enamorat, però estar enamorada no sols es dir et vull, si no també és saber demostra-ho a partir de la confiança, fidelitat i el respecte mutu.

És molt fàcil dir te vull, fins un xiquet de tres anys sap dir-ho, lo difícil es demostra-ho.

Diuen que les dones patixen més que els homens, jo crec que no, jo creu que pateixen per igual, ja que quan t'enamores dóna igual el sexe, dóna igual la raça, les cultures; sols importa els teus sentiments i, es clar, els de l'altra persona també.

Quan s'està enamorat d'una persona i a eixa persona si li acaba l'amor, açí és quan es comença a patir, quan desitges no haver-te enamorat, quan desitges no haver conegut a la persona que tant de mal t'està fent.

Només es te un amor verdader? Aquesta pregunta no vos la puc contestar, m'he enamorat com qualsevol adolescent, he patit com qualsevol persona, però no sóc capaç de dir-vos si verdaderament he sentit l'amor verdader, vosaltres si?

• Al-Andalus
• Averrois
• Batalla de Muret
• Caiguda de Constantinoble
• Catalunya Nova
• Croada contra albigesos a Occidentà
• Edat Mitjana
• Escolasticisme
• Imperi Romà d’Occident
• La Baixa Edat Mitjana
• Primera Croada
• Ramon Berenguer III
• Ramon Berenguer IV
• Unió de Catalunya i Aragó

Classes de valencià

Classes de valencià